En el cor de Girona, resguardat pel pas del temps i les narratives de segles, es troba El Call: el barri jueu que constitueix un dels pilars històrics i culturals més emblemàtics de la ciutat. La paraula “Call” prové de l’hebreu “kahal” (קהל), que significa “comunitat” o “assemblea”, reflectint no sols la naturalesa física de l’espai sinó també el profund sentit de pertinença i cohesió dels seus habitants. Aquest enclavament, amb la seva intricada xarxa de carrers empedrats i el seu impressionant llegat arquitectònic, ha estat testimoni de la rica història de la comunitat jueva des del segle XII, marcant significativament el llegat cultural de Girona.

A través dels seus estrets passatges, El Call revela històries de coexistència, tensions i enriquiment mutu entre jueus i cristians, jugant un paper crucial en el teixit multicultural de Girona. Aquest barri no sols conserva la seva estructura medieval, sinó que també alberga importants relíquies històriques com l’última sinagoga de la ciutat, transformada avui en el Centre Bonastruc ça Porta i el Museu d’Història dels Jueus, guardians de la memòria històrica d’aquesta fascinant comunitat.

La singularitat del Call resideix no sols en la seva arquitectura, amb influències mudèjars que conten segles d’història, sinó també en la seva capacitat de continuar sent un centre d’atracció cultural i turística, oferint als seus visitants una finestra al passat jueu de Catalunya. Aquest barri és, sens dubte, un dels més aviat preservats del seu tipus a Europa, destacant-se com un símbol de la rica herència cultural de Girona.

Orígens i història del Call de Girona

La història del Call, l’emblemàtic barri jueu de Girona, es remunta a les albors de l’Edat mitjana, marcant profundament el llegat cultural i social de la ciutat. Un document de l’any 888 constitueix el primer esment històric, evidenciant la primerenca presència jueva a Girona. Aquesta referència, juntament amb l’esment de Doucerella (la primera persona de religió jueva el nom de la qual es coneix a la ciutat de Girona, d’acord amb un document datat l’any 963), destaca no sols l’antiguitat sinó també la continuïtat de la comunitat jueva a la regió.

+   Història de la Catedral de Santa María de Girona

El veritable desenvolupament i consolidació del Call de Girona se situen en el segle XII, un període on el barri va experimentar una notable expansió. Va ser llavors quan es va formar la aljama, un terme que designa a la comunitat o congregació jueva, que es va convertir en un nucli vital per a la vida religiosa, econòmica i social dels seus habitants. Aquest creixement s’emmarca dins d’un context més ampli de florida de les comunitats jueves a Catalunya, on Girona va jugar un paper preponderant.

Comparativament, la aljama de Girona va destacar per la seva rellevància al llarg dels segles, en paral·lel a altres importants comunitats com la de Barcelona, fundada en 1244, i altres en localitats com Castelló d’Empúries, Besalú, i més. Aquesta xarxa de comunitats jueves va conformar un entramat sociocultural de gran riquesa i diversitat, amb Girona com un dels seus punts més vibrants.

Estructura i arquitectura del Call de Girona

mapa barrio judio Girona

Mapa de situació del Call, el barri jueu de Girona

Amb la seva intricada xarxa de carrers empedrats i un disseny que recorda a un veritable laberint urbà, constitueix un dels exemples més excel·lents de l’arquitectura medieval mongeta a Europa. La seva estructura ha estat meticulosament preservada, permetent als visitants submergir-se en una atmosfera històrica que evoca la vida de segles passats.

Entre les edificacions més rellevants del barri, destaquen les sinagogues, centres de la vida espiritual i comunitària, acompanyades dels banys rituals o mikve, essencials per a la purificació segons les tradicions jueves. La presència d’una carnisseria kosher i altres serveis col·lectius subratlla l’autonomia i organització de la comunitat jueva dins de la ciutat medieval.

L’arquitectura del Call reflecteix una profunda influència mudèjar, visible en els detalls decoratius i tècniques constructives, un testimoniatge de la convivència de cultures en la península ibèrica durant l’Edat mitjana. Aquest estil, encara que predominantment associat amb els musulmans a Espanya, va ser adoptat per altres comunitats, inclosa la mongeta, resultant en una fusió arquitectònica que enriqueix encara més el patrimoni del Call.

+   Que no deixar de veure a Girona?

Personatges il·lustres i contribucions culturals del Call de Girona

El Call de Girona no sols destaca per la seva intricada arquitectura i carrers empedrats, sinó també per haver estat la llar d’alguns dels personatges més il·lustres de la història jueva a Espanya. Figures com Jacob ben Sehet Gerundí, el poeta Mesulam ben Selomó de Piera, els filòsofs Ezra ben Salomó i Azriel de Girona, així com el canviat de nom Mosse ben Nahman, conegut com Bonastruc ça Porta, han deixat un llegat inestimable que transcendeix les fronteres de Girona.

Aquests erudits no sols van contribuir a l’avanç del pensament jueu, sinó que també van fomentar l’intercanvi cultural i filosòfic amb altres comunitats, reflectint la riquesa cultural de l’època. Les seves obres abasten des de la filosofia i la poesia fins a estudis cabalístics profunds, marcant un abans i un després en el pensament medieval.

L’escola de la càbala de Girona, liderada per figures com Abraham ben Isaac he-Hazan, destaca per haver congregat al primer grup de cabalistes de la península. Aquesta escola no sols és significativa per la seva contribució al misticisme jueu, sinó també pel seu paper en el desenvolupament de la càbala com a disciplina espiritual i filosòfica. La influència d’aquests cabalistes es va estendre més enllà de Girona, influint en el pensament i la pràctica jueus a tot el món.

El final de la comunitat jueva a Girona

L’any 1492 va marcar un abans i un després per a la comunitat jueva a Girona amb la signatura del Decret d’Alhambra pels Reis Catòlics, ordenant l’expulsió dels jueus dels regnes de Castella i Aragó. Aquest fet va tenir conseqüències devastadores per al Call, el pròsper barri jueu de Girona, i els seus habitants, que es van veure obligats a abandonar les seves llars, negocis i una vida construïda al llarg de segles.

+   Història de les muralles de Girona

L’expulsió no sols va dispersar a la comunitat jueva de Girona pel Mediterrani i més enllà, sinó que també va significar la pèrdua d’un llegat cultural inavaluable. Edificacions com a sinagogues, mikves (banys rituals) i escoles van ser abandonades o reconvertides, diluint la identitat jueva del Call en el teixit urbà de Girona.

Les propietats jueves, sovint confiscades o venudes sota coacció, van canviar de mans, i l’estructura econòmica i social que havia sostingut a la comunitat durant segles es va esvair. El buit deixat per l’expulsió va transformar El Call, convertint el que fora un vibrant centre de vida i cultura en un record del que una vegada va ser.

Aquesta ruptura històrica també va significar una pèrdua irreparable de documents, textos religiosos i obres culturals que havien estat creats i custodiats per la comunitat jueva. L’impacte de l’expulsió va ressonar no sols en l’estructura física del Call sinó també en la memòria col·lectiva de Girona, alterant la narrativa d’una ciutat que havia estat enriquida per la seva diversitat.

El final de la comunitat jueva a Girona és un capítol ombrívol que destaca la fragilitat de la convivència en temps d’intolerància. No obstant això, el llegat del Call sobreviu, no sols en l’arquitectura i carrerons que encara es mantenen en peus sinó també en l’esforç per recuperar i honrar la història i contribucions de la comunitat jueva a Girona. L’expulsió de 1492 va deixar una cicatriu en la història de la ciutat, però també va plantar les llavors d’un renaixement cultural i un interès renovat a preservar i celebrar el ric mosaic del seu passat.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies