La Catedral de Girona, amb la seva imponent presència i rica història, és molt més que un simple monument religiós. Des dels seus orígens en el primer assentament cristià fins a la seva impressionant façana barroca del segle XVIII, cada pedra d’aquesta catedral conta una història de fe, resistència i art. El que molts no saben és que darrere dels seus murs s’amaguen secrets de conquestes i reconquestes, decisions arquitectòniques audaces i transformacions que han marcat cada etapa de la seva existència.

Imagina caminar per un temple que ha estat testimoni de segles de canvis culturals i polítics. Des de la invasió musulmana fins a la intervenció de Carlemany, la catedral ha estat un símbol de resiliència i devoció. En aquest article, desentranyarem cadascun d’aquests capítols històrics, explorant com les decisions preses en diferents èpoques han donat forma a aquest majestuós edifici.

A mesura que avancem, descobriràs com la combinació d’estils romànic, gòtic i barroc no sols embelleix l’estructura, sinó que també reflecteix l’evolució de la fe i l’art al llarg dels segles. Des de la construcció del claustre en el segle XI fins a l’audaç decisió de construir una nau única en el segle XV, cada etapa de la catedral ens ofereix una finestra al passat.

Queda’t amb nosaltres per a conèixer els detalls intrigants i les històries ocultes de la Catedral de Girona, un viatge que et portarà a través del temps i et permetrà apreciar la grandesa i la complexitat d’un dels monuments més emblemàtics de Catalunya.

Orígens i fundació de la catedral de Girona

L’origen de la catedral de Santa María de Girona es remunta als primers assentaments cristians a la regió. Durant els primers segles del cristianisme, Girona es va establir com un important centre religiós. El punt de partida va ser una església dedicada a Santa María, que es va construir sobre el lloc on anteriorment se situava un temple romà.

L’església original de Santa María va ser el primer gran edifici de culte cristià a Girona. La seva construcció va ser fonamental per a consolidar la presència cristiana a la ciutat. En paral·lel, es va erigir el santuari de Sant Félix, destinat a honrar al màrtir diaca Sant Félix, la tomba del qual es trobava prop de la muralla de la ciutat. Aquest santuari ràpidament es va convertir en un lloc de peregrinació i devoció, la qual cosa va reforçar encara més la importància religiosa de Girona.

Durant la invasió musulmana, l’església de Santa María va ser convertida en una mesquita major l’any 717. Aquesta transformació va durar fins que els francs, sota el lideratge de Carlemany, van reconquerir Girona en el 785, retornant el temple a la fe cristiana. Després de la reconquesta, es va realitzar una nova consagració de l’església l’any 908, restablint el seu ús original i reafirmant la seva rellevància espiritual per a la comunitat cristiana local.

La catedral de Santa María i el santuari de Sant Félix no sols van ser centres de culte, sinó també de resistència cultural i espiritual enfront de les invasions. La història primerenca de la catedral està marcada per aquestes dinàmiques de conquesta i reconquesta, que van reflectir la tenacitat i la fe de la comunitat cristiana de Girona.

Conquesta àrab i reconquesta

L’any 717, durant l’expansió musulmana en la península ibèrica, Girona va ser conquistada per les forces àrabs. L’església de Santa María va ser convertida en la mesquita major de la ciutat, transformant el principal lloc de culte cristià en un centre d’oració islàmic. Aquesta conversió va representar un canvi significatiu en l’estructura religiosa i cultural de Girona, marcant una època de dominació musulmana.

+   Història de les muralles de Girona

La presència musulmana a Girona va durar fins a l’any 785, quan la ciutat va ser reconquerida pels francs sota el lideratge de Carlemany. La reconquesta de Girona va ser part d’una sèrie de campanyes militars empreses per Carlemany per a recuperar els territoris ocupats pels musulmans i restaurar el cristianisme a la regió. L’expulsió dels àrabs va permetre la restauració de l’església de Santa María al seu propòsit original.

La reconquesta pels francs va tenir un impacte durador en la configuració religiosa de Girona. L’església de Santa María va ser reconsagrada com a catedral, reafirmant la seva importància com a centre espiritual i administratiu. Aquest esdeveniment va marcar el començament d’una nova era per a la catedral, que va continuar desenvolupant-se i expandint-se en els segles següents. La intervenció de Carlemany no sols va restaurar el control cristià, sinó que també va enfortir la presència política i militar franca a la regió.

Desenvolupament medieval de la catedral

L’any 882, es va formar la primera comunitat de canonges a Girona, un pas crucial per a l’organització eclesiàstica i la vida religiosa de la ciutat. Aquesta comunitat es va establir amb el propòsit de revitalitzar la pràctica religiosa i gestionar de manera més eficient els assumptes de la catedral. La formació d’aquesta comunitat va marcar el començament d’una estructura clerical organitzada que supervisaria les funcions litúrgiques i administratives del temple.

La comunitat de canonges va exercir un paper vital en la reconsagració de l’església de Santa María. L’any 908, es va dur a terme la consagració de l’església, un esdeveniment que va reafirmar el seu estatus com el principal lloc de culte cristià a Girona. Aquesta consagració va simbolitzar la consolidació del cristianisme a la regió després de les turbulències de les conquestes i reconquestes anteriors.

Durant aquest període, la catedral va experimentar diverses modificacions i ampliacions per a acomodar a la creixent comunitat de fidels. La consagració en 908 també va significar l’establiment de l’església com a seu episcopal, enfortint la seva importància dins de la jerarquia eclesiàstica.

El desenvolupament de la comunitat de canonges va facilitar una major estabilitat i continuïtat en les pràctiques religioses. Els canonges eren responsables de l’educació religiosa, l’administració dels sagraments i el manteniment de l’edifici de la catedral. La seva presència va assegurar que la catedral no sols funcionés com un lloc de culte, sinó també com un centre d’aprenentatge i formació espiritual.

Etapes romàniques (segles XI-XII)

Vista área de la Torre de Carlomagno

Vista àrea de la Torre de Carlemany

La construcció de la catedral de Santa María de Girona va experimentar un important desenvolupament durant les etapes romàniques, abastant els segles XI i XII. Un de les fites més destacades d’aquest període va ser l’edificació del claustre i la torre de Carlemany en 1040. Aquests elements no sols van afegir valor arquitectònic al complex, sinó que també van consolidar la seva importància religiosa i cultural.

El claustre de la catedral és una de les peces romàniques més significatives, amb una planta trapezoidal que s’adapta a la topografia del lloc. Els capitells del claustre estan ricament decorats amb motius vegetals, figures humanes i escenes bíbliques, reflectint el mestratge artístic de l’època. Aquesta estructura servia com un espai de meditació i reunió per als canonges, integrant funcionalitat i bellesa en el seu disseny.

La torre de Carlemany, construïda en el mateix període, s’erigeix com un símbol de la resistència cristiana i la reconquesta. Aquesta torre, que formava part del sistema defensiu de la catedral, oferia protecció i vigilància, reforçant la seguretat del complex eclesiàstic.

+   Que no deixar de veure a Girona?

Un altre moment crucial en les etapes romàniques va ser la col·locació de la primera pedra en 1015. Aquest acte simbòlic va marcar l’inici d’una sèrie d’obres significatives que s’estendrien fins a 1117. Sota la direcció d’arquitectes i mestres constructors de renom, es van dur a terme nombroses ampliacions i millores en l’estructura existent.

Entre les obres més destacades d’aquest període es troben les modificacions en la capçalera de l’església i la construcció de noves capelles. Aquestes addicions no sols van millorar la funcionalitat de l’espai litúrgic, sinó que també van enriquir el patrimoni artístic i arquitectònic de la catedral. Les noves estructures van ser dissenyades per a suportar el creixement de la comunitat cristiana i per a proporcionar un entorn adequat per a les cerimònies religioses.

Transició al gòtic (segles XIII-XV) de la catedral de Girona

Un dels moments clau del període gòtic va ser el projecte iniciat per Enric de Narbona en 1312. Aquest ambiciós projecte buscava ampliar i embellir la catedral, adaptant-la als nous corrents arquitectònics de l’època.

Enric de Narbona va ser responsable de la planificació inicial de la nova capçalera gòtica, que incloïa una girola i nou capelles radials. Aquest disseny permetia un major flux de pelegrins i millorava la funcionalitat de l’espai litúrgic. Després de la seva defunció, diversos arquitectes destacats van continuar amb les obres, cadascun aportant la seva visió i habilitats úniques al projecte.

Jaime Faverán va prendre el relleu després de la mort d’Enric de Narbona, supervisant la construcció de les capelles radials i l’ampliació de la capçalera. Guillermo Cors i Francisco Saplana es van sumar al projecte, treballant en l’elevació dels murs i la construcció de voltes, consolidant la transició a l’estil gòtic.

Pedro Sacoma, a partir de 1347, va dirigir la finalització de la capçalera, assegurant que els nous elements arquitectònics s’integressin harmoniosament amb les estructures existents. El seu treball va culminar amb la consagració de la nova capçalera, que es va convertir en un exemple destacat de l’arquitectura gòtica catalana.

Guillermo Monry va continuar amb l’ampliació del tram del cor, completant l’estructura principal en 1368. La seva contribució va ser essencial per a la finalització de la nau gòtica, que seria coneguda per la seva notable amplària i altura. La col·laboració d’aquests arquitectes va permetre la creació d’un espai monumental, capaç d’albergar grans congregacions i esdeveniments religiosos.

La transició al gòtic no sols va implicar canvis estètics, sinó també avanços en l’enginyeria i la construcció. La catedral de Santa María de Girona es va beneficiar de tècniques innovadores, com l’ús d’arcbotants i voltes de creueria, que van permetre estructures més altes i finestres més grans, inundant l’interior amb llum natural.

Nau única (1417-1600)

nave única de la Catedral de Girona

Donis del cel es pot apreciar la nau única de la Catedral de Girona

En 1417, es va prendre una de les decisions arquitectòniques més audaces en la història de la catedral de Santa María de Girona: la construcció d’una única nau gòtica. Aquest projecte, que desafiava les convencions de l’època, va resultar en la creació de la nau gòtica voltada més ampla del món, amb una amplària de 23 metres.

La idea original era construir la catedral amb tres naus, seguint el model tradicional de les esglésies gòtiques. No obstant això, el Capítol de la Catedral va decidir reunir-se amb mestres d’obra i experts per a avaluar la possibilitat d’una única nau. La decisió final va ser adoptar un disseny innovador que destacaria per la seva monumentalitat i la seva singularitat.

+   El Call, barri jueu de Girona

La construcció de la nau única es va iniciar amb l’ampliació del cor i la integració de la nova estructura amb la planta romànica preexistent. Aquesta decisió no sols va ser un desafiament tècnic, sinó també una declaració de l’ambició arquitectònica de l’època. La nau única de la catedral de Girona va aconseguir una altura de 34 metres, convertint-se en un espai imponent i reverent.

L’arquitecte Guillermo Bofill va jugar un paper crucial en la realització d’aquest projecte. El seu coneixement tècnic i la seva visió artística van permetre superar els desafiaments estructurals que implicava construir una nau tan ampla i alta. Bofill no va arribar a veure l’obra finalitzada, ja que l’últim tram de la nau es va completar en el segle XVI sota la direcció d’altres mestres.

La decisió de construir una única nau va respondre no sols a criteris estètics, sinó també pràctics. Un espai ampli i sense columnes centrals permetia una major congregació de fidels i una millor visibilitat durant les cerimònies. El resultat va ser un interior diàfan i lluminós, que destacava per la seva harmonia i grandiositat.

La nau única de la catedral de Girona és un testimoniatge de l’enginy i la innovació dels arquitectes medievals. Aquest espai es va convertir en una icona de l’arquitectura gòtica catalana, atraient l’admiració de visitants i estudiosos per igual. L’estructura audaç i l’execució precisa d’aquest projecte reflecteixen la capacitat de l’època per a combinar funcionalitat i bellesa en un sol disseny.

Finalització barroca (segle XVIII)

escalinata catedral girona

L’escalinata de la catedral de Girona en la famosa escena de Joc de Trons

En el segle XVIII, la catedral de Santa María de Girona va experimentar una sèrie de canvis significatius que van culminar en la finalització barroca de la façana i l’escalinata. Aquest període va ser crucial per a dotar a l’edifici del seu aspecte actual, fusionant estils i afegint elements decoratius que destaquen per la seva magnificència.

La construcció de la façana barroca va començar en 1730, transformant la imatge exterior de la catedral. Aquest projecte va ser concebut per a proporcionar una entrada monumental que reflectís la importància i la grandesa de l’edifici. La façana està dividida en tres cossos, adornats amb columnes, nínxols i estàtues que aporten una riquesa visual incomparable.

El disseny de la façana va incloure la creació d’un gran òcul central, envoltat de decoracions florals i figures religioses. Aquest element no sols aporta lluminositat a l’interior de la catedral, sinó que també es converteix en un punt focal que capta l’atenció dels visitants. La integració d’aquests detalls és un clar exemple de l’habilitat artística i arquitectònica del barroc.

Al costat de la façana, es va construir una escalinata imponent que connecta la plaça amb l’entrada principal de la catedral. Aquesta escalinata, acabada en 1607, consta de 90 graons distribuïts en tres trams, separats per amplis replans. L’escalinata barroca és un dels elements més emblemàtics de la catedral, utilitzada sovint per a esdeveniments culturals i com a escenari en produccions cinematogràfiques i televisives.

La façana barroca i l’escalinata no sols realcen la bellesa arquitectònica de la catedral, sinó que també serveixen com un poderós símbol de la fe i la història de Girona. La combinació d’aquests elements barrocs amb l’estructura gòtica preexistent crea un contrast visual que enriqueix l’experiència dels visitants.

Els escultors locals Josep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domènec Fita van ser els responsables de completar les escultures monumentals que adornen la façana. Aquestes obres, finalitzades en 1961, contribueixen a la majestuositat del conjunt arquitectònic i asseguren la continuïtat del llegat artístic de la catedral.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies